|

Per què necessitem reptes per a sentir-nos feliços?

Gener  2021 / 24

“De totes les virtuts que podem aprendre no hi ha una altra característica més útil, més necessària per a la supervivència i amb més probabilitats de millorar la qualitat de vida que la capacitat de transformar l’adversitat en un desafiament que pugui proporcionar-nos gaudi” (Mihály Csíkszentmihályi).

Existeix una tendència a l’alça a realitzar proves cada vegada més exigents, de major duresa. Proporcionalment, augmenta el nombre de participants en aquesta mena d’esdeveniments esportius. Aquests impliquen sortir de la zona de confort i entrar en la incomoditat de lluitar amb un mateix per a fer front al desafiament. Possiblement, en alguna ocasió, us heu preguntat el per què necessitem fixar-nos metes tenint en compte el fàcil que és el no fer-ho. Precisament, més quan ens trobem en un moment històric a causa de la situació sanitària que impedeix i/o altera les competicions esportives. En aquest article reflexionarem sobre la finalitat dels desafiaments en la pràctica esportiva.

En qualsevol àmbit de la nostra vida podem establir-nos objectius. Però, és evident que, l’esport és un escenari magnífic per a referir-nos a quina és la contribució dels reptes al nostre benestar. L’exercici físic demanda esforç, sacrifici, constància, compromís, superació, entre altres. Ens ofereix un terreny de pràctica on desplegar tot el nostre potencial i ens proporciona experiències de gran qualitat que mereixen ser aprofitades. Vivències de trobar-nos amb nosaltres mateixos, de socialitzar-nos i de desenvolupar les nostres destreses físiques i psicològiques.

Què ens fa sentir felicitat?

 

Quan volem fer referència a qualsevol emoció se’ns presenta la dificultat per a enquadrar-la. Això es desprèn del fet que les emocions es descriuen des de l’experiència subjectiva. És a dir, cadascun de nosaltres les experimenta d’una forma diferent.

No obstant això, la comesa d’aquest article és precisament la de buscar uns paràmetres generals on poder establir què ens mou a plantejar-nos reptes quan realment, el fàcil, és no fer-ho. Penseu en el bé que s’està al sofà sense major objectiu que apoltronar-se còmodament en ell. I no és que no sigui bo fer-ho. Descansar i no fer res també pot ser molt beneficiós per al nostre organisme. No obstant això, si ens preguntem per aquells moments en els quals ens sentim plenament feliços, realment, quins serien els factors que van contribuir a aquesta experiència de bonaventura?

Generalment, les vivències més memorables inclouen un treball ben fet que requereix un cert nivell d’habilitat o la lluita per superar un obstacle difícil. Sovint, es pensa que per a ser feliços el que necessitem és més temps per a fer el que millor ens convingui. Però tenir-ho no és suficient. Un també necessita alguna cosa a fer per a centrar la ment. Les persones ens sentim felices quan tenim una meta clara i ens esforcem per aconseguir-la, amb atenció i intenció. La sensació d’alegria que ens envaeix quan aconseguim un objectiu no té preu. Reforça la nostra autoestima al mateix temps que ens sentim realitzats. Quina major satisfacció que l’èxit que obtenim amb la suor del nostre front?

És la cerca d’aquesta sensació de goig la que ens fa plantejar-nos reptes permanentment en la nostra existència. Perquè d’ells es desprèn l’experiència d’estar vius, d’aprendre i de créixer. L’esport pot ser el vehicle que ens condueix cap al benestar.

L’esforç que invertim en la nostra comesa es tradueix proporcionalment en gaudi. “Creiem que la veritable felicitat està a l’abast de qui s’esforça a aconseguir un objectiu superant el fracàs i la decepció” (Guillem Turró en “El valor de superar-se”). El fracàs ens provoca infelicitat i frustració. Però si sabem reconduir-ho, elaborant un millor pla i incrementant l’esforç i la direcció, serem recompensats amb la gratificació d’haver superat els obstacles cap als nostres objectius. Si no sabem esforçar-nos mai podrem recórrer la distància entre el que som i el que aspirem a ser. I com a conseqüència, estarem lluny de la plenitud. Superar-nos, evolucionar cap a una mica millor ens proporciona aquesta. L’esport, com anunciàvem, ens facilita un enquadrament on poder créixer. Les metes esportives suposen un estímul a esforçar-nos i, al mateix temps, a incrementar les nostres destreses físiques i psicològiques.

La quotidaneïtat amb els seus horaris estrictes i responsabilitats, sovint, compromet la superació portant-nos, sense ser conscients, a una espècie de monitoratge on les nostres accions resulten rutinàries i poc enriquidores. Les persones que experimenten amb major freqüència la felicitat són aquelles que es plantegen objectius, que no es resignen i que es mobilitzen cap al canvi en la seva vida. Però no ens anem a l’extrem, no es tracta de convertir-se en addictes a les experiències sense sentit pel mer fet de realitzar-les i experimentar sensacions. Ha de prevaler la qualitat per sobre de la quantitat. Superar-se comporta parar-se en moments específics i pensar sobre: quins recursos posarem en marxa, els errors comesos i la nostra experiència. Si el nostre plantejament manca de la reflexió necessària correm el risc de caure en l’error etern de l’esforç sense direcció. D’aquí, la importància de detenir-se a decidir adequadament els nostres propòsits en conjunció amb la nostra realitat i compromís invertit. Si aquesta equació quadra, anem per bon camí.

Aconseguir un repte ens satisfà però el que dóna sentit a aquesta vivència no és únicament el resultat, si no la distància recorreguda i els passos realitzats fins a aconseguir-lo. L’esforç invertit, els obstacles superats, el coneixement obtingut i la percepció d’evolució és el que realment ens fa sentir bé. No es tracta de fer per fer si no de sortir de la nostra zona de confort per a ampliar el nostre bagatge vital.

Molts pensareu que posseir més diners podria fer-vos més feliços però està comprovat que els béns materials produeixen una sensació efímera comparat amb el que produeix una experiència. Aquesta perdura en el record i en pensar en ella ens evoca a reproduir la mateixa sensació de benestar. En aquesta mateixa línia, s’alimenten frases del tipus: “no pain, no gain”, “si fos fàcil qualsevol ho faria” o “no hi ha victòria sense batalla”. Aquests lemes ens indueixen a motivar-nos cap a la lluita pels nostres objectius i enalteixen la recompensa de l’esforç i de l’assoliment.

Si no ens plantegéssim desafiaments viuríem condemnats al sedentarisme, a l’avorriment existencial i a ser consumidors de satisfaccions immediates, superficials i efímeres, per a compensar el buit, lluny de l’autorealització.

Corroborem la famosa frase que la felicitat es compon de petits moments concloent que el nostre esforç cap a un propòsit lliurement e adequadament triat ens proporciona una sensació de felicitat única i incomparable.

Entrena la teva ment… & Be Positive!