|

No, jo no necessito un psicòleg esportiu, sóc aficionat. (Desmuntant mites: com pot acompanyar la psicologia esportiva a un amateur)

Juny  2021 / 16

Amb bastanta freqüència es planteja que la psicologia esportiva només és per a esportistes que viuen professionalment de l’esport. Es creu que, per a obtenir beneficis d’aquesta disciplina, s’ha d’invertir molt de temps i recursos. Tot i què, és cert que són els esportistes d’elit els que més demanden els serveis del psicòleg de l’esport a tenor de l’exigència esportiva actual, la resta de mortals també podria servir-se dels avantatges de treballar amb aquest professional.

En aquesta entrada del blog em dedicaré a desmitificar algunes de les creences que es cenyeixen sobre la psicologia esportiva amb la finalitat d’acostar-la a totes aquelles persones que practiquen esport i que podrien beneficiar-se d’aquesta disciplina, actualment en auge.

La psicologia esportiva no sols és útil per a esportistes professionals

Sovint es desconeix amb precisió sobre què treballa la psicologia esportiva i els seus àmbits d’intervenció. Aquesta imprecisió limita l’accés a aquesta professió i als avantatges que amb ella poden obtenir-se.

Són molts els esportistes que, independentment del seu nivell esportiu, volen millorar les seves habilitats psicològiques i/o presenten dificultats, pors o obstacles mentals en el transcurs de la seva pràctica esportiva, limitant el seu rendiment i/o gaudi.

Si tenim en compte que cada vegada realitzem proves de major dificultat i duresa, observem que realitzar una adequada planificació resulta fonamental. Quan un no es dedica professionalment a l’esport és normal que desconegui com preparar-se adequadament. En aquest cas, l’assessorament d’un psicòleg esportiu pot ajudar l’esportista amateur a establir objectius realistes, a anticipar dificultats que poden sorgir, a planificar la prova i a preparar-se mentalment segons sigui la necessitat personal i del repte, mitjançant eines psicològiques.

Sovint, els esportistes amateurs no gaudeixen de tot el temps necessari per a entrenar com si que ho fan els esportistes professionals. Això implica la necessitat d’optimitzar els recursos i el temps d’acord amb la realitat de la persona. Un dels problemes actuals que observem els professionals de l’esport és la inadequació dels objectius i com aquests, en moltes ocasions, no s’ajusten a les possibilitats i a les condicions de vida de la persona. Aquest desajustament pot implicar lesions evitables, afectació d’altres àrees de vida (treball, família, parella o vida social) o “cremar-se” de l’esport per no obtenir el buscat a causa d’unes expectatives errònies. Per a prevenir aquestes contingències és recomanable comptar amb l’ajuda d’especialistes de l’esport. Una de les funcions del psicòleg de l’esport és assessorar sobre com plantejar-se els objectius adequadament a curt, mitjà i llarg termini de manera realista i ajustada a la persona. Així com a desenvolupar estratègies per a aconseguir-los.

Un exemple de rabiosa actualitat, sobretot en el ciclisme de carretera, és la por que pot aparèixer a sofrir un accident o caiguda o després de donar-se el sinistre. Si s’ha sofert tal contratemps no és difícil que la persona presenti una simptomatologia similar a l’estrès posttraumàtic, manifestant pensaments i imatges negatives acompanyats d’ansietat, estrès, sentiments de desmotivació o altres, que ocasionen un malestar significatiu al ciclista dificultant la seva pràctica. Aquesta situació, amb l’ajuda d’un psicòleg esportiu, pot superar-se posant en pràctica diferents estratègies psicològiques que disminueixen la por.

L’entrenament d’habilitats psicològiques només es destina a esportistes amb problemes

Erròniament algunes persones creuen que qui acudeix a un psicòleg esportiu és perquè presenta problemes psicològics. Aquest és un fals mite fonamentat en el desconeixement i que dificulta que moltes persones requereixin de l’ajuda d’aquest professional perquè ja “estan bé del coco”.

Majoritàriament, la psicologia esportiva s’ocupa d’entrenar i millorar les habilitats psicològiques aplicades a l’esport com l’atenció i la concentració, l’autoconfiança, la motivació o la regulació del nivell d’activació, entre altres.

Si bé és cert, la psicologia clínica de l’esport sí que s’ocupa d’alteracions psicològiques com podrien ser els trastorns alimentaris, l’abús de substàncies o un altre tipus de psicopatologies.

La psicologia esportiva no és màgica

Algunes persones creuen que la psicologia de l’esport ofereix solucions fàcils i ràpides. Però la realitat és que perquè sigui efectiva, es necessita entrenar com es fa en altres àrees de la preparació esportiva com són la preparació física o la nutrició.

Els psicòlegs de l’esport no fem màgia ni creem superestrelles de l’esport sense més. El nostre treball es basa en l’entrenament d’habilitats psicològiques aplicades a l’esport i això requereix temps i esforç per part de l’esportista.

El temps necessari perquè siguin efectives les eines psicològiques dependrà de la necessitat personal i del que s’estipuli treballar o entrenar consensuat entre l’esportista i el professional. Es realitza un assessorament personalitzat adequat a cada esportista. Les necessitats varien d’un esportista o un altre, així com d’una modalitat o una altra.

A manera de conclusió

Aclarits breument alguns dels mites que envolten a la psicologia esportiva i de plantejar alguns exemples que il·lustren com a esportistes amateurs també poden beneficiar-se de comptar amb l’ajuda d’un psicòleg esportiu, confiem que més persones que practiquen esport puguin tenir coneixement d’aquests avantatges i que aquestes siguin aprofitades.

Recordeu que el cos ha d’entrenar-se però el nostre cap també. I per a això, no és necessari ser professional.

Entrena la teva ment… & Be Positive!