|

La importància de la fortalesa mental a l’esport

Febrer  2020 / 10

Els obstacles no han de frenar-te. Si et trobes amb una paret, no donis la volta i abandonis. Troba la manera de pujar-la, passar a través d’ella o envoltar-la”.
(Michael Jordan)

Sovint en el món de l’esport, fent referència al rendiment d‘un esportista, es senten comentaris del tipus “li falta mentalitat”, “li ha fallat el cap”, “m’han menjat els nervis” o “em falta confiança en mi mateix”, entre molts altres de semblant naturalesa. Aquestes apreciacions estan relacionades amb els components de la fortalesa mental.

Aquesta engloba una sèrie d’habilitats psicològiques i d’estratègies d’afrontament necessàries en la pràctica esportiva. Sense ella les dificultats es converteixen en grans murs infranquejables i el sofriment de l’esportista es multiplica exponencialment.

Descobrir els components i com millorar la fortalesa mental s’ha erigit com un repte entre els professionals de l’esport i els propis esportistes amb la finalitat d’optimitzar el rendiment. En el següent article ens proposem resoldre breument aquestes incògnites.

De què es conforma la fortalesa mental?

 

Un esportista davant situacions potencialment estressants necessita un bon control de les seves emocions a més de posar en marxa una sèrie d’habilitats psicològiques per a sortir-se airós d’elles.

La fortalesa mental es conforma a partir d’una sèrie de components, com són els que descrivim tot seguit:

 

  • L’autoestima. És la base en la qual s’edifica la nostra persona. Sense una bona autoestima qualsevol error o fracàs atemptarà contra el nostre ego generant un ventall de sensacions negatives. Un esportista amb una bona autoestima valorarà per igual les seves fortaleses i les seves febleses acceptant els seus errors sense qüestionar-se la seva valúa com a esportista.
  • L’autoconfiança. Si un esportista creu que té els recursos necessaris per a superar un obstacle sens dubte l’intentarà vèncer tantes vegades com sigui necessari i, psicològicament, sofrirà menys. La confiança és determinant en l’acompliment esportiu. Sense ella, l’esportista, s’exposa al descoratjament, als dubtes i, conseqüentment, disminueix la seva persistència per aconseguir els seus objectius.
  • La tolerància a la frustració. Saber encaixar els errors i no acollir-se a la satisfacció immediata és alguna cosa que aprenem ja des de petits. En l’esport, igual que en la vida en general, tolerar el no obtenir el que es desitja al moment contribueix a acceptar adequadament la pròpia responsabilitat dels nostres resultats. Dels fracassos es desprèn la millor oportunitat d’aprendre i créixer. Aprofitar-la depèn de com cadascun entengui la derrota.
  • La resiliència. És la capacitat d’adaptació positiva en situacions adverses. Un esportista resilient és aquell que manté un bon control emocional enfront de situacions d’estrès. Sens dubte els esportistes amb aquesta habilitat gestionen amb major èxit els contratemps i les ensopegades.
  • La diversió. Difícilment un esportista persistirà en la pràctica esportiva si no es diverteix amb ella. Si li preguntem a qualsevol d’ells sobre el per què practica la seva modalitat molt possiblement respondrà que el motiu és perquè s’ho passa bé. A vegades, una mala praxi esportiva pot conduir a enterbolir el nostre gaudi. En aquest cas el més recomanable és identificar que està interferint i reconduir la pràctica esportiva.
  • El maneig de les emocions. El saber identificar, regular i canalitzar emocions representa un estalvi d’energia, una optimització del rendiment i una millor concentració en allò que ens importa. Mantenir una bona intel·ligència emocional ens protegirà de deixar-nos portar sense filtres per emocions negatives, com ara la ràbia, l’empipament o la frustració.
  • La gestió dels pensaments. És sabut que tot el que pensem ho vivim. El nostre cap està permanentment en funcionament. Els pensaments ens condicionen les nostres emocions i les nostres accions. Mantenir un autodiàleg positiu i saber confrontar els pensaments negatius facilita una millor vivència de l’esport i un millor rendiment.

 

Com podem entrenar la fortalesa mental?

 

En l’anterior apartat d’aquest article analitzàvem breument la composició de la fortalesa mental. Si volem reforçar-la el primer que haurem de fer és revisar el nostre nivell en cadascun dels seus components.

A mode de recomanació i seguint l’ordre plantejat dels diferents elements que conformen la fortalesa mental us plantegem:

 

  1. Donar el mateix valor als teus punts forts que als teus punts febles. Exigeix-te en funció d’aquests i marca’t una progressió per a aconseguir els teus objectius, valorant els avanços.
  2. Orientar-se cap a les solucions i no cap als problemes. En situacions adverses planteja com pots afrontar-les d’una forma realista. Reforça la teva confiança recordant-te què t’has preparat adequadament i encara que pensis que no pots per endavant, posa totes les teves armes valorant totes les opcions possibles. Segur que anteriorment vas viure ja aquesta sensació i vas poder superar-la. I si no va ser així, aprèn dels errors comesos per a plantejar una millor estratègia. Recorda per a aconseguir una mica primer has de veure-ho al teu cap!
  3. Treure suc als errors i a les derrotes. El fracàs és fracàs quan no és útil. Si caus, para’t, pensa què ha fallat, aixeca’t i torna-ho a intentar amb l’après. De res et servirà atribuir una mala actuació o una caiguda a la mala sort. Responsabilitza’t dels teus errors i modifica’ls.
  4. Destapar la força interior. Segur que tens en la teva memòria algun moment de la teva vida personal o esportiva en el qual vas haver de recórrer a una força especial per a seguir endavant. Una força que desconeixies però que et va ajudar a superar aquella situació amb èxit. En moments crítics recorda’t d’aquesta força i de com et va impulsar. Qui va tenir va retenir, així que, només necessites recordar-te que ets una persona forta i quina, com en altres ocasions, superaràs els obstacles.
  5. Alimentar el gaudi. L’esport és lúdic per se. Passar-ho bé no està renyit amb exigir-se i millorar. Si bé és cert que un excés de competitivitat pot comportar una disminució del gaudi. Mantingues un equilibri entre les teves exigències i la teva capacitat i les teves condicions.
  6. Identificar emocions. La pràctica esportiva destapa una gran varietat d’emocions. Algunes positives i altres negatives. L’èxit està en l’equilibri, evitant els excessos. Observa les teves emocions i valora si són aquestes proporcionades. Només pensant en això ja tindràs una part guanyada. Podràs comprovar com et perjudiquen o et beneficien. Regula-les i canalitza-les de la forma en què et siguin més beneficioses. És un treball d’autoconeixement molt útil tant en l’esport com en la vida en general.
  7. Potenciar el autodiàleg positiu. Si vols superar un moment difícil parlant-te “malament” no t’ajudaràs massa. Fes-ho amb afecte i amb bones intencions. Centra’t en allò que vols canviar i no en allò que vols evitar.

Esperem que aquestes recomanacions us siguin d’utilitat. Conscients de la dificultat de plantejar un concepte tan ampli com és el de fortalesa mental en un sol article, us avancem que, en pròximes entrades tractarem amb més profunditat cadascun dels components per separat.

 

Entrena la teva ment… & Be Positive!