|

La bicicleta té nom de dona

Març  2021 / 7

“La bicicleta és l’objecte que més ha contribuït a l’emancipació de la dona que una altra cosa en el món. Li dóna a la dona la sensació de llibertat i seguretat en si mateixa. Cada vegada que veig una dona manejant una bicicleta m’alegro, perquè és la imatge de la llibertat” (Susan B. Anthony)

 

 

La participació de les dones a l’esport ha estat, i encara és, menor que la dels homes. És cert que, en els últims temps, la xifra de participants femenines ha augmentat de manera esperançadora. No obstant això, la seva incursió tardana en l’esport fruit de les dificultats i dels estereotips socials i culturals, entre altres, fa que el recorregut a realitzar sigui llarg. En aquesta entrada faré un repàs general sobre les dificultats passades i presents de la dona en l’esport i, especialment, en el ciclisme. Per a això, he extret idees i fets històrics plasmats en el llibre “Ètica de l’Esport” de Guillem Turró i del blog “Quadern de Joan Seguidor” de Iban Vega. Les xifres sobre llicències han estat facilitades per la Federació Catalana de Ciclisme.

És molt possible que, algun o alguns, es preguntin el perquè d’aquest article i fins i tot no els interessi la temàtica. És comprensible encara que, una miqueta qüestionable. Si volem que aquest món evolucioni cap a la no discriminació i la igualtat d’oportunitats, tenint en compte la vàlua i no el gènere, la informació relativa a quin és el punt en el qual ens trobem, és un pas necessari. Si ets dona, ho entendràs fàcilment. Si ets home, pot ser que també. Segur que tindràs una dona, germana, filla o amiga a la qual li desitges que el seu esforç i talent sigui tractat justament.

Consideracions generals

Si ens remuntem a temps passats ja en els Jocs Olímpics a la dona se li era denegada la seva participació. Segons Pierre de Coubertin (pedagog, historiador i fundador dels Jocs Olímpics moderns), la funció de la dona havia de reduir-se a aplaudir i coronar als vencedors. Idees similars del tipus: la dona té menys capacitat que l’home, és inferior, no li interessa l’esport o no tots els esports són apropiats per a elles, entre altres, ha obstaculitzat i, encara que algú pugui sorprendre’s, dificulta encara la presència femenina en l’esport.

La nostra societat no valora per igual a homes i dones en la pràctica esportiva. Exemple d’això ho trobem ràpidament en la repercussió que tenen en els mitjans de comunicació l’esport masculí i el femení. Mentre la major part de la informació esportiva que rebem és sobre l’esport masculí, el femení és relegat a petites aparicions, gairebé estel·lars, excepte quan arriben els mundials o els Jocs Olímpics.

En la transmissió de valors també s’accentua aquesta discriminació. Si ens remetem a estereotips socials tradicionals els homes han de ser forts, durs, agressius, mentre que les dones delicades, tendres i “femenines”. Aquesta feminitat, evidentment, es vincula a creences arcaiques sobre com ha de ser i actuar una dona. Qui no ha pronunciat o escoltat en alguna ocasió algun comentari discriminatori sobre una dona esportista?

Existeixen condicionants socials, estereotips i patrons culturals des de la infància que poden dificultar el desenvolupament de la dona en l’àmbit esportiu. Actituds, valors, idees transmeses per la societat i, en primera línia, pels pares en referència a l’esport que poden limitar o enfortir el seu desplegament. D’aquí, la importància de motivar un procés de canvi social mitjançant la conscienciació de l’educació en valors equitatius ja des de la primera infància.

La dona i la bicicleta: una relació ambivalent

Ocupem-nos ara dels inicis de la relació entre la dona i la bicicleta. Si ens remetem a fets històrics, a la fi del segle XIX la bicicleta havia aconseguit una gran popularitat. Aquesta va permetre a la dona alliberar-se de la dependència de l’home per a poder viatjar. L’ús de la bicicleta també va suposar una alternativa a la vestimenta de l’època. Com va referir Susan B. Anthony: “la bicicleta ha fet més per l’emancipació de la dona que qualsevol altra cosa en el món”.

La bicicleta es va convertir ràpidament en símbol de llibertat que va transformar els valors de l’època. Les dones que triaven la bicicleta per a desplaçar-se es van veure equiparades als homes en autonomia, deixant enrere els vestits rígids i pesats com la cotilla i donant pas als pantalons. Aquest moviment no deixo indiferent a la societat masclista establerta, creant discursos “morals” i fins i tot ridiculitzant el seu ús per part de les dones. Amb arguments ridículs del tipus que la bicicleta podia alterar la fertilitat, deteriorar la unitat familiar o fins i tot crear formes d’excitació sexual. Malgrat aquests raonaments el canvi ja estava en marxa. Un bon exemple d’aquesta transformació és el de Annie Londonderry una jove mare de tres fills que es va convertir en la primera dona a muntar amb bicicleta al voltant del món en 1894.

 

Definíem aquest apartat amb l’adjectiu “ambivalent” per a reflectir el contrast entre l’alliberament de la dona amb l’ús quotidià de la bicicleta en el segle XIX i paradoxalment, la precarietat existent actual en l’esport professional femení.

Existeixen unes certes dificultats que obstaculitzen el desenvolupament del ciclisme femení. Entre aquestes es troben, al costat del component psicosocial, la falta de: suport econòmic i de patrocinadors, interès dels mitjans de comunicació, programes per part dels comitès de l’esport, entre altres.

Com afirmàvem els esports femenins van per darrere dels masculins. En el cas del ciclisme la diferència és abismal. Aquest es troba encara poc professionalitzat. Existeixen poques carreres de dones. Amb facilitat ens vénen al capdavant ciclistes masculins de diferents modalitats. A diferència, penseu en noms de ciclistes femenines. Segur que la xifra és molt de menor.

En relació a figures significatives del ciclisme femení a nivell mundial aprofitem l’ocasió per a destacar la trajectòria de la francesa Jeannie Longo. Aquesta posseeix en el seu palmarès 58 títols nacionals a França, 7 jocs Olímpics, 13 títols mundials i tres victòries en el Tour de França femení.

Revisem ara unes dates significatives per al ciclisme femení. En 1893 l’UCI va permetre la competència de dones però no eren reconegudes internacionalment ni hi havia registres del seu acompliment. Fins a 1950 no va permetre la incorporació de dones al campionat mundial de ciclisme. La primera participació femenina en els Jocs Olímpics en una prova de ciclisme va ser en 1988 a Seül mentre que la primera competència masculina va ser en 1896 a Atenes. Gairebé 100 anys abans! Aquestes dates com podeu constatar són alarmantment recents.

Si ens referim a la remuneració, podem veure que els contractes i premis en el ciclisme femení en relació al masculí són quantitativament diferents. Aquest fet frena el desenvolupament esportiu en dones ciclistes ja que aquestes han de combinar la seva pràctica esportiva amb altres treballs i estudis, tenint en compte que difícilment podran viure de l’esport. En països com Itàlia, Bèlgica, Holanda o França es realitzen més carreres femenines i les ciclistes tenen sou, baix, facilitant que el nivell esportiu augmenti. A Espanya encara estem en la cua en el ciclisme femení a diferència de la repercussió que té el ciclisme masculí per contra.

Segons dades de la Federació Catalana de Ciclisme (FCC) l’any 2019 es van emetre 18582 llicències a homes i 1297 a dones. Si bé és cert que el ciclisme femení augmenta, ja veieu que les xifres parlen per si soles. La diferència encara és abismal i queda molt recorregut per fer.

A hores d’ara de la modernitat trobem que el Tour de França va proposar una enquesta en el seu compte de Twitter per a triar quina hostessa està de millor bon veure. En La Volta a Espanya també es va generar una enquesta per a triar a les “privilegiades” que acompanyarien als campions en el podi. Constatem tristament que, encara passats els anys, en l’actualitat, contínua tenint vigència la visió de Pierre de Coubertin on la dona és un bon element decoratiu.

Malgrat el tracte discriminatori les dones han aconseguit demostrar la seva enorme capacitat competitiva lluitant contra vent i marea per a guanyar-se el seu espai en l’esport. És responsabilitat de cadascun de nosaltres, no únicament del sector femení, que aquesta evolució continuï avançant cap a la igualtat d’oportunitats.

Entrena la teva ment… & Be Positive!