|

“Estic cremat”. La sindrome de burnout

juny  2019 / 4

“Recordo que cada vegada que arribava al costat de la piscina em descobria pensant no vull estar aquí” (Whitney Myers, nedadora).

 

 

L’exercici físic és salut però la seva pràctica no sempre és beneficiosa. Per exemple, en l’esport d’alt rendiment (el nombre d’hores d’entrenament, la seva duresa, les exigències a les quals es veuen exposats els esportistes, les dietes i el tipus de vida plena de sacrifici i renúncies) trobem que els seus practicants sovint freguen, o traspassen, els límits del saludable. D’una forma molt similar trobem persones que, tot i no ser professionals, entrenen a un nivell molt elevat, seguint plans d’entrenament molt exigents i dedicant la major part del seu temps lliure a la seva activitat esportiva.

En tots dos casos la implicació i el sacrifici és molt elevat comportant el risc que l’esforç sigui molt major que les recompenses. Per això, en el següent article, reflexionarem sobre el fenomen del burnout o com és conegut més popularment, sobre el cremar-se. Us mostrarem com identificar-ho, que símptomes poden aparèixer i les principals causes de la seva aparició. Com prevenir-ho i què fer en cas de patir-ho ho plantejarem en un pròxim article.

Identifica la síndrome del Burnout

Diem que un esportista està cremat quan mostra un estat d’esgotament físic i mental crònic. Aquest estat si no es recondueix adequadament pot comportar l’abandó esportiu. Són nombrosos els casos d’esportistes professionals i amateurs que s’han apartat de la vida esportiva a causa d’haver-se cremat de forma irreversible.

El *burnout apareix com a reacció a l’estrès al costat d’una forta sensació d’insatisfacció cap a la pràctica esportiva. Principalment com a causa d’unes altes exigències esportives (entrenaments, competicions). Una de les seves principals manifestacions és la falta d’interès cap a la pròpia activitat.

Vegem ara com podem identificar-ho. Si un esportista presenta aquestes quatre característiques segurament pateix la síndrome de burnout:

  • Esgotament emocional: sensació de tenir una fatiga extrema. En els entrenaments el cansament s’accentua. L’esportista es sent desgastat i poc motivat.
  • Falta de confiança en si mateix i cap als altres. Es valora negativament, amenaçant d’aquesta forma la seva autoestima. Apareixen sentiments negatius i indiferència cap a l’entorn esportiu.
  • Baixa realització personal. Insatisfacció cap als entrenaments i els resultats. Res surt com vol ni res del que fa li acaba d’aportar satisfacció. Realitzar l’activitat esportiva perd sentit i ja res val la pena.
  • Baix rendiment esportiu malgrat entrenar com sempre. Els resultats baixen sense cap justificació. Alguns esportistes acusen mals resultats encara seguint els mateixos plans d’entrenament. El *burnout podria ser la causa.

Quins factors predisposen al burnout?

Existeixen una sèrie de factors de risc que poden afavorir el cremar-se en l’esport. Dins d’aquests trobem variables internes que contribueixen al fet que se de aquest fenomen:

Perfeccionisme. Per a millorar és necessari exigir-se però si ens exigim molt per sobre de les nostres possibilitats i no valorem adequadament els nostres progressos en lloc de beneficiar-nos ens perjudicarà podent bloquejar la nostra evolució i comprometre el nostre gaudi. És vital saber valorar els nostres punts forts i els nostres punts febles establint així un bon nivell d’autoestima i autoconfiança, necessari per a progressar tant en l’esport com en la vida.

Expectatives poc realistes. Si ens marquem objectius molt per sobre de les nostres possibilitats molt probablement al no aconseguir-los mai, viurem amb una sensació d’insatisfacció permanent.

Baixa tolerància a la frustració. Vinculada amb l’anterior variable, trobem que actualment se’ns ensenya, ja de nens, a triomfar però molt poc a tolerar el fracàs. Quan equivocar-se o fallar forma part de tot procés d’aprenentatge i creixement. Si tot ens va bé sempre és que no estem evolucionant. D’aquí la importància d’aprofitar l’oportunitat d’aprendre dels errors per a millorar i superar-se tolerant l’existència del fracàs a vegades.

Focalització en el resultat i l’èxit. Centrar-se únicament en les conseqüències o en el resultat limita la nostra valoració moltíssim. Quantes coses deixaríem d’aprendre si no tinguéssim en compte tot el procés realitzat? Èxit no només és obtenir un determinat resultat. Èxit és aprendre cada dia de l’experiència i dels errors comesos.

La motivació extrínseca. Aquest tipus de motivació es dóna quan el que ens empeny a realitzar una determinada activitat se centra en recompenses externes, ja sigui en forma de reconeixement social o en forma de béns materials. La motivació extrínseca no és dolenta de per si mateix. Però si no s’acompanya de motivacions més internes (com el propi gaudi per realitzar l’activitat) pot ser que en el moment que les recompenses externes deixin d’estar presents no trobem el sentit al que fem. Actualment, en aquesta línia no podem eludir nomenar l’efecte de les xarxes socials en la nostra vida. Moltes persones obtenen reforç extern mitjançant elles (en forma d’amics virtuals i likes). Això comporta un risc en si mateix ja que un pot posar la major motivació en aquest tipus de reforç sense tenir en compte el que realment vol. Sens dubte, quan gaudim simplement de fer alguna cosa el nostre rendiment és molt millor.

La falta d’habilitat. Si, com és el cas, amb la bicicleta de muntanya ens falta habilitat a pesar que ens agradi practicar-la correm el risc de cansar-nos de fer grans esforços per a obtenir poca satisfacció. No tothom pot ni ha de ser un “crack” però en canvi tothom pot beneficiar-se d’aquest esport. Només es tracta d’ajustar els objectius.

Locus control extern. Ens referim amb aquest concepte quan la percepció de l’esportista s’orienta al fet que els successos ocorren com a resultat de l’atzar, la sort, decisions d’uns altres,.. i no tenen relació amb el seu propi funcionament. És a dir, que no s’atribueix el control dels successos. Aquest posicionament  eludeix la responsabilitat pròpia i per tant dificulta el canvi i l’aprenentatge, afavorint l’estancament.

Vida excessivament centrada en l’esport. La nostra estabilitat és com una casa, necessita de diferents pilars per a sostenir-se. Quan la nostra vida gira únicament al voltant d’un pilar, en aquest cas l’esport, correm el risc d’obsessionar-nos, perdre perspectiva i dependre excessivament d’ell. Això limita que puguem beneficiar-nos del suport d’altres pilars relacionats amb la vida social, familiar, l’oci, el treball, etc. L’esport és beneficiós per a la nostra salut però, com tot en aquesta vida, en excés pot ser molt perjudicial podent afectar tant la nostra salut física com mental.

Observem que quantes més variables de les citades es presenten en una persona major risc té aquesta de patir la síndrome de burnout. El primer pas per a fer-li front és identificar la seva presència i ser conscients de quines ha causat la seva aparició. En el pròxim article abordarem com prevenir-lo o fer-li front en el cas que ja estigui present.

Entrena la teva ment… & Be Positive!