|

El teu enemic interior: la por a fallar

Gener  2018 / 1

“Mai deixis que els dubtes paralitzin les teves accions. Pren sempre totes les decisions que necessitis prendre, fins i tot sense tenir la seguretat o certesa que estàs decidint correctament “(Paulo Coelho).

És comú que, davant de quelcom que ens importa, aparegui la incertesa, els dubtes i la manca de confiança. Independentment del nivell que tingui un esportista, la por a fallar, pot aparèixer entorpint la seva execució i paradoxalment, portar al que més tem: a cometre errors. El no estar a l’altura de les circumstàncies suposa una de les fonts més importants d’estrès i ansietat entre els esportistes.

La por és una emoció que ens acompanya des que naixem fins que morim. Sentir és normal però, en ocasionsens bloqueja, ens penalitza i ens fa perdre oportunitats de millorar, d’aprendre dels errors o de mostrar tot el nostre esplendor. El fracàs és fracàs realment quan no s’aprèn d’ell.

_MG_6716

El desig de vèncer o de tenir èxit pot generar un excés de tensió, ansietat i una baixa tolerància a l’error, reforçats aquests per una valoració social negativa si no s’aconsegueix l’objectiu. Conseqüentment, minva la nostra autoestima i confiança en les nostres capacitats. La nostra ment s’accelera, conduint-nos cap al futur i les seves possibles conseqüències negatives descentrant-nos del realment important, el present i les oportunitats que aquest ens brinda. És a dir, el nostre cap s’orienta més cap al que tenim a perdre que cap al que tenim a guanyar.

La por a fallar no és invencible. Amb la motivació i els recursos adequats pot ser relegada de la seva primera posició i reemplaçada per la confiança. La por de no fer-ho bé és l’arbre que no et deixa veure el bosc. Més enllà de la por hi ha vida, només has de endinsar-te al bosc i veure les teves capacitats, recursos i, finalment, creure en la teva preparació.

Combat la por a fallar

Vist ja que la por a fallar és un ingredient popular a tot tipus d’esportistes al marge del nivell que tinguin, us presentem un seguit de recomanacions a tenir en compte per combatre-ho.

  1. Ajusta les teves expectatives. Si aquestes no són realistes, l’exigència superarà la teva capacitat i tot el que puguis aconseguir et sabrà a poc. Estableix-te objectius adequats al teu nivell i a les teves condicions actuals. Si el teu ideal i la teva realitat estan molt allunyats pot ser que sempre t’acabis quedant amb una sensació d’insatisfacció. Apropa el teu ideal i veuràs com a poc a poc vas retallant aquesta distància. D’aquesta forma la nostra confiança augmenta i la por a fallar disminueix.
  2. Diferència entre el que depèn de tu i el que no. No podem controlar totes les variables implicades en l’esport. Fer-ho només fará crèixer la nostra desconfiança i la percepció que se’ns escapen moltes coses. Altres rivals, condicions externes, aspectes futurs, etc. Focalitza’t en el que controles, en el que depèn de tu i deixa de banda la resta de variables o aspectes. Aquests no suposen més que distraccions i obstacles que dificulten l’assoliment dels teus objectius.
  3. Centra’t en el que vols que passi i no en el que vols evitar. Estableix un pla d’acció, una estratègia i dirigeix la teva atenció cap a ella. Pensar en el que vols evitar, com ja anunciàvem, és només una forma de reforçar i contribuir a que passi. Per exemple, si penses: “no vull caure” el teu cap es centrarà en la caiguda facilitant que passi en deixar d’estar atent al que realment és important: obstacles, terreny, posició, etc. Centra’t cap a l’encert i la bona execució.
  4. Aprèn l’error. Únicament qui s’equivoca aprèn. L’error és no aprendre de les nostres equivocacions. Aquestes ens brinden l’oportunitat de créixer, millorar i prendre consciència que si volem progressar cal esforçar-se per allò que volem aconseguir. Cal permetre’s fallar. Equivocar-te no et fa pitjor que els teus rivals, ni és un càstig. Treu-li profit si apareix i segueix endavant.
  5. Relativitza els errors. Què passa si falles? Som persones i tots cometem errors. En moltes ocasions es magnifiquen les conseqüències de fallar. Només és esport i la seva principal finalitat és passar-ho bé. Quan ens vam divertir traiem amb més facilitat el millor de nosaltres així que, per què no aprofitar l’ocasió per gaudir?
  6. Dóna més importància al procés que al resultat. Pensar únicament en el final, en el resultat, redueix potencialment el valor d’un esdeveniment sense mostrar tot el que comporta com serien: la superació d’obstacles i de moments crítics, la millora tècnica, la teva preparació, l’esforç i l’aprenentatge entre molts altres. Dóna més importància al procés de millora, el que estàs fent bé i el que has de seguir treballant. Resta-li rellevància al resultat.
  7. Minimitza la importància que li dónes al que els altres esperen de tu. El que fas és per a tu així com el que aconsegueixes. Compartir-ho amb els altres està bé i pot ser una font de motivació extra en moments difícils però no t’afegeixis una pressió extra innecessària. Si penses que decebras a les persones que més vols, estàs equivocat, segur que ells només volen que et centris en el que estàs fent i gaudeixis de l’experiència. Ells estan per recolzar-te i confien en tu. Per què no fer-ho tu i treure el millor  sense pensar en res més?
  8. Centra’t en el aquí i ara. Pensar en fets passats o futurs és inútil si no és per aprendre de forma constructiva. En competició, aquests pensaments són fonts de distracció, falta de concentració en variables rellevants i estan fora del nostre control. Focalitza’t en el que has de fer en el moment present. Pas a pas arribarás. Centrar-te en això és el que contribuirà a que facis una bona execució.
  9. Pren decisions i no deixis que la por a fallar et paralitzi. En nombroses ocasions la por a fer-ho malament ens bloqueja i no ens deixa brillar en tot el nostre esplendor, prendre les decisions adequades, i porta la nostra ment al costat fosc on res és clar i només hi ha dubtes i incertesa. És fàcil que les coses no surtin sempre com un espera i apareixin imprevistos. Anticipa quines dificultats pots trobar-te i estableix solucions. Arribat el moment seràs més resolutiu si tens diverses alternatives preestablertes. No es tracta de prendre la decisió perfecta sempre si no la que és més viable per a tu en el moment en què es precisa. Com diu a frase: “És millor tenir un mal pla que no tenir un pla”. Recorda dels errors aprenem.
  10. Reforça el teu autoconfiança. Davant la por a fallar pensa en com t’has entrenat, el teu esforç, la teva il·lusió i en els bons moments. Rememora altres moments negatius i com els vas superar. Pots fer-ho una altra vegada. Tenir dubtes en moments crítics és normal quan fas alguna cosa que t’importa però no comporta que no puguis fer-ho bé. Pensa en els teus punts forts, en la teva preparació i en el bé que et sentiràs quan hagi finalitzat i ‘llança’t-hi!

Entrena la ment … & ‘Be positive!